No pretenc tenir raó, perquè això és força cansat i més quan les forçes són tan desiguals. No tinc el més petit dubte que la biblioteca del Sr. Ubach, com a màxim responsable de la Unió Sindical d'Andorra, i fins i tot m'atreviria a dir que la dels màxims responsables del Grup Montmantell, empresa de transport modèlica en aquest país, estan farçides de llibres relacionats amb el mòn de l'educació, i més concretament, d'aquells que pretenen obrir diferents perspectives envers aquest encreuament de possibles que, per la necessitat endèmica de simplicar, en diem adolescència. Pel que fa al meu bagatge, ben poca cosa a dir: poc més que una tossuderia antiga en focalitzar un xic l'esperança en l'educació; dos fills, una feina que m'ha permes durant uns quants anys el plaer de relacionar-me diariament amb nois i nois de totes les edats, més de deu anys col.laborant amb l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Andorrana, i la ferma convicció de que sovint, al darrera de la paraula "autoritat" s’hi amaga la por de perdre allò que potser no ens mereixem, els interessos personals i la rabiosa ignorància.
Com a molt, Sr. Ubach, m'atreviria a matitzar algunes de les seves reflexions:
- Aquesta decisió de "no treure a la llum pública per respecte als docents" les seves fonts l'honora, tot i que potser seria adient fer extensiva la seva cura i sensibilitat pensant també amb els alumnes i amb les seves famílies.
- Crec que la seva definició d’ "escoles estàndar" pot anar en camí de convertir-se en punt d'inflexió pel que fa a la futura orientació dels sistemes educatius. Si m'ho permet, jo de vosté patentaria el concepte.
- Potser caldria anar pensant en una bona ubicació per aquest centre al que vosté fa referència, destinat a tots els "infants medicalitzats per problemes psicològics", no sigui que les lògiques molèsties que comportaria acabin fent que la questió derivi en una nova versió de l'heliport nacional.
Tanmateix, aquests dies he fet unes quantes consultes a companys de feina, botiguers, aduaners i monitors d'esquí i tots coincideixen en que l'increment "d'infants medicalizats per problemes psicològics" és proporcional el decrement d'honestedat, imaginació, intel.ligència i voluntat de les persones més ben situades, es a dir, les que més podrien fer per millorar aquest context social que, més enllà de sous i seguretat, patim.
Son tantes les meves limitacions, Sr. Ubach, que li confesso que no tinc una solució per paliar aquest perill latent que, segons vosté i alguns dels seus afiliats, batega a les aules de segona ensenyança. Com a molt m'atreveria a confessar la meva ferma decisió de no associar la paraula "delinqüència" al context que hauria de ser més ençisador, més carregat de futur, més entusiasta de tots els que configuren el nostre dia a dia: l'aprenentatge i un dels seus espais més adients: l'Escola.
Per acabar aquest breu reguitzell de dubtes, Sr. Ubach, vull que dir-li que sento un gran respecte i admiració vers tots aquells docents que estimem la seva professió, que saben mirar atentament als seus alumnes més enllà de les etiquetes, que parlen de reptes i no de problemes i que a l’obrir la porta de l'aula fan entrar amb ells no els coneixements, sino la passió per conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada